Lost in the rotondes

Era un dia fantàstic, primaveral, idílic, i mentres els pardalets cantaven nosaltres ens dormíem durant 15 min més dels previstos... i la pobre Sonia (ja acostumada a les nostres tardances, esperava). Passarem per ella vora les 9:45, i vora les 9:55 eixiem del poble.  El trajecte era d'aproximadament un horeta fins al punt de partida de la ruta... però, com sempre, és va fer més complicat del que havíem previst a priori, ja que ens varem perdre en carretera dos voltes... sería un avís del que ens anava a deparar la resta del día?? Decidirem ser optimistes!! (Com sempre... jajajaja).

La primera part de la ruta era (com ja anunciarem en el seu dia) atravessar un túnel... i no!! no es veia la fi del túnel ni filtrava la llum, per la qual cosa ens prepararem tots... tots a excepció de Raquel.... e Sonia?? jajajajaja!! Leia anava amb els seu "xaleco" reflectant, Sonia amb la llinterna i Raquel... Raquel anava en el "xaleco" i les ulleres de sol per dins del túnel... No ens donàrem conter fins que començà a ficar-se nerviosa perque "supossadament" no veia per on anavem encara que duguerem la llinterna i perque anavem massa segurs de nosaltres mateixa sense vore res... començà a queixar-se i quan ens girarem ahí estava ella... amb les ulleres se sol... començavem bé el dia... 

Una vegada deixàrem el túnel, l'experiència de les ulleres de sol i la carretera darrere... pararem a pegar un moset a l'entrepà... k' Asort, pareixiem morts de fam i això que no haviem començat pràcticament a caminar (encara ens quedaven unos 13'5 km) juas juas! 

Continuarem el nostre camí per una senda prou estreta que es supossava que debia derivar en un camí forestal, però el camí forestal mai arrivaba per lo que començarem a tindre prou dubtes de si estavem fent les coses com tocavem o ja ens haviem perdut del camí només començar, no obstant, continuarem cap a la direcció que seguíem i no ens equivocarem!! ueeee! anem progressant!! Per supost pararem mil vegades... unes pq teniem dubtes, altres pq Raquel volia fer fotos, altres pq teniem sed...

A tot açò cal remarcar que tot el camí en aquest tram era en ascens i era prou cansino... Sonia anava fent el seu "festival del humor" particular... jejejeje!! amb la qual cosa el tram es va fer menys costós.

Les vistes eren exquisites!! (Com diria Maik), poc després de tot l'ascens arrivarem a un camp d'atmelers, que per cert, estaven en flor i per tant, era una autèntica passada.

Com que a Sonia li encanta aquest tipus de arbre pararem una estona per tal de gaudir de tot açò, estona en que Raquel, amb l'ajuda de Sonia (més endavant parlarem de lo que són capaços de fer aquest dos elements quan es junten, jejejeje), es va dedicar a perseguir abelles amb la càmera de fotos... (com Sonia li havia dit que ixes no piquen...). I ahí estaven les dos intentant captar el moment en que l'abella parara en la floreta... Sonia indicant per on estaven i Raquel enfocant i desenfocant en la Reflex, al final ho varen conseguir! Enhorabona!

Arrivarem a un poble abandonat o no tan abandonat, perque la Teoría de Pepe i Sonia va ser que allí estaven preparant una Rave (com pujaven al puesto no va quedar massa clar, perque carreteres per a arrivar allí no hi havíen).

I mentres Pepe i Sonia es feien fotos per el poble, Raquel es va quedar gitada en el camí... no volia pujar...

Proseguirem el nostre camí cap a lo que es supossava que era més bonico de la ruta... naturalment ens trovarem amb xarcos que Willi aprofitava de la millor forma possible, fent la porca, Sonia ens explicava en aquest tram les plantes que era capaç de reconèixer... i sugeria la possibilitat de recollit romero i llenya i fer una paella tipical Benagever...

Lo millor de la ruta va arribar en el moment en que ens va tocar baixar tot lo que havíem pujat, és a dir, tot el barranc, fins l'altura del riu Turia, era mooooolt bonico, però era un tram molt fill de sa mare... ja que el desnivell era molt pronunciat, dur i tot ple de roca, amb tot el humor del mòn Sonia es moria de la risa quan l'atacaven les rampes a les cames... I feia comentaris del tipo: "Leia, algún día heredarás todas éstas tierras, todas éstas tierras serán tuyas", és a dir... un batiburrillo entre El Rey León y Bonanza...

Per altra banda, mentres Sonia no deixava de riure, Raquel no deixava de cantar tot el rato la mateixa frase d'una cançò, i d'ahí no passava la xica, era com dur un cd rallat... i Leia no perdia la oportunitat de xuplar a la gent a la mínima ocassió.

Love is in the air...

Preguntareu per qué no hi han fotos de l'experiència del "puente Colgante"... doncs bé, quan arrivarem, el pont s'havia convertit en un pont humà, si si, tot ple de gent gitada a la que teniem que anar saltant i esquivar, naturalment, Leia te un límit, i acabà xafant a una xicona que no la va mirar massa bé, però total!! a Leia això li resbala... ens quedarem tan atònits que no ferem ni fotos del tema...

I per fi arrivarem als xorros de no se que, un puesto molt bonico que vos recomanem, encara que si no fiquem el nom ja esteu apanyats ja... jajajajaja!! Cau l'aigua de forma espectacular desde dalt de la muntanya i és molt recomanable el puesto... Leia aprofità el xicotet llac que formava baix l'aigua per tal de convertir-se en "the big big Willy". I nosaltres aprofitarem el puesto per tal de dinar, que haviem fet una fam impressionant...

Una vegada acabarem de dinar el tram ja era molt més fàcil, pràcticament sense desnivell i amb unes vistes alucinants, aprofitarem per tal de baixar moltíssim el ritme i poder gaudir i fer fotos i bromes, ja que només ens quedaven 2'5 km de trajecte fins al cotxe.

Poc abans d'arribar al Pantano i per tant al cotxe Raquel es va trobar amb un bixo al qual, com no, volia traure una foto... i... mentres ella enfocaba i desenfocaba la càmera per tal de fer al bixo en primer planol, Sonia pujà al bixo a un tronquet, al qual tornava a pujar quan el bixo es menejava i caia... Raquel va traure moltes fotos, i el bixo pense que va morir en mans d'aquestes dos... DEP per el bixo...

Arrivarem vora les 18 al cotxe i decidirem apropar-se al "Pantano" per tal de menjar taronges abans de tornar al poble...

"Y eso es todo amigos..." A!! també decidirem fer un parell de montatges de fotos per a Sonia, ja sabem que li ha agradat... però, per tal de que passe als anals (de ano, jajajajaja) de la història els adjuntem també ací.

Esperem que les pròximes rutes siguen iguals que aquesta... va estar moooooolt rebé!! Gràcies Sonia per la teua assitència!!