12 km que acabaren convertits en 14!! jeje!

Si l'anterior ruta (la del Canyó) es va caracteritzar per la perdua en les rotondes, la de dissabte passat es va caracteritzar per la perdua en el camí en diversos moments... No obstant, conseguirem trobar la ruta i per tant arribar als cotxes... i Miguel (alias el "hommmm marido") no va tindre que vindre a bucar-nos en helicòpter...

Ja al començament de la ruta Pepet va perdre l'orientació totalment, tenint tota la documentació i mal interpretant-la, ens va intentar introduïr per una ruta que no era la correcta, afortunadament ens ferem amb el poder de la PDA i entre tots, sense haver caminat massa en la direcció errònea, conseguirem aclarir-se en tot allò que allí es detallava... Una vegada en el camí correcte i havent perdut de vista la carretera per la que duiem caminant un bon tram, decidirem fer parada per a pegar un mosset en unes roques rodejades d'aigua, aigua de la qual Willy va gaudir com si s'acabara el mòn, pujant al puesto on estavem tots i banyant-nos amb tota la mala intenció de la que una gossa és capaç de fer servir... i no és poqueta...

Continuarem per el nostre camí, parant a fer-se fotos (com és habitual) i gaudint d'un entorn prou atractiu... tan atractiu com per a casar-se amb ell... juas juas...

I així va ser com arribarem a una "bustia" on deixarem les dades del grup excursionista i algunes sugerències (unes hores després recordariem que hi havia un apartat de sugerències on la millor sugerència hauria de ser ficar una major i més clara senyalització... però com en la vida, els principis són dolços i en la dolçor del principi... no havia donat temps a percatar-se del detall).

Elena encara tenia forces per a escriure i per a trepar victoriosa per les muntanyes pedregoses...

Poc després el tram es complicaria prou... amb un desnivell un tant abrupte per el qual hi havia que escalar... ja no erem senderistes, sino escaladors i escaladores... la que pijor tenia aquesta eina era Willy, a la que teniem que ajudar quan no podia pujar...

Ferem una parada per tal de descansar i hidratar-nos, encara que Elena, sorprendentment no va beure aigua en tot el recorregut... coses seues i de la seua "vejiga"... jejejeje!! Per contra, Willy, va anar marcant tota la ruta amb pipi... Atenció a la cara de Leia en la foto... i a les cares de Olga i Elena...

El dia no havia fet més que començar  i tinguerem que llegir altra volta les instruccions de la PDA per si ens haviem tornat a perdre, pareixia que de moment anavem per el camí correcte així que continuarem amb la ruta...

La següent foto mostra un puesto per el que pasarem per equivocació, és a dir, en aquest punt, ja estavem altra volta "lost"... i en aquest moment si que ens va tocar tornar cap arrere un bon tram, ja que duiem un bon rato en la direcció incorrecta... 

No obstant, retomarem la ruta per on era en realitat i per tal de celebrar-ho ferem la foto de grup oficial, ací deixem el resultat:

I ara les xiques... Si!! Willy és xica!!
I ara els xics:

I ara el tram de les "cadenes" jajajajajaja!! Primer problema: Com pujar a Willy? Era un puesto on el desnivell era prou pronunciat, per això havien ficat les cadenes, i Willy tenia que pujar sense ajuda de cadenes, per la qual cosa, la seua salvació era la nostra ajuda... i conseguirem que pujara (com sempre).

Ací tenim a Pepe explicant com havia pujat Leia, una explicació magistral que passa entre el ball del Neng i el Chiqui Chiqui...

Breument detallem la pujada de quasi tots els membres per les cadenes....

Després del tram de les cadenes i d'haver caminat un xicotet tram més de camí, per no llegir instruccions i per anar un tant ràpidament ens tornarem a perdre... i continuarem per un camí que en realitat ens allunyava de Rebalsadores, que era al puesto al que teniem que anar, Pepe (que anava tranquilament en última posició) es va percatar i va preguntar a una familia a la que ens creuarem el camí per tal de pujar... Aquesta familia ens va indicar que anavem en direcció contraria i després de cridar a tots els demés que anaven caminant per davant en sentit contrari i de "desandar el camino", ens ficarem en la direcció correcta on decidirem fer un altra paradeta per tal de descansar...

Aquestes cares ja deixen vore un poc de cansament... jiu jiu...
Aquesta no...

Després del descans tocava la part més ardua de tota la ruta... enfrontar-se al desnivell de pujada... la foto reflexa perfectament on teniem que pujar... que era dalt del tot... i poc a poc, entre rises i bromes anarem agonitzant fins a Rebalsadores (que era el nostre objectiu).

Ací tenim a Pepe i a Elena escalant l'últim tram per tal d'arribar al "Manolito Cagat"... i abans de que ens adelantara un calvo, paregut a Don Limpio i al de la Lotería de Nadal, per l'esquerra, tot suant i a tot hostia... la qual cosa va produir en Raquel un atac de risa nerviosa...

A qui no va adelantar el "calvo" va ser a David, que havia ficat la 5ª marxa i ja feia una bona estona que ens esperava en el "Manolito"... David ens deixà flipant a tots...

Estavem fets pols per la qual cosa, encara que estavem morts de fred, dinarem en el Manolito...
I Willy va fer marxa intentant mendigar menjar i quan no conseguia el que volia, pues anava directament a per ell...

A Sonia i a Elena el dinar les va fer agafar unes forces renovades que feren que pujaren al Manolito Cagat i tot... a Olga les forces no li donaven ni per a ficar-se la caputxa del xubasquero com toca... temps després Cocun d'apoderaria d'ella...

Les fotos típiques tòpiques que sempre ens hem fet però que no poden deixar de faltar...

Aquesta vegada no ens tornariem a perdre, per la qual cosa, hi havia que mirar els mapes detingudament, ací tenim als tres que es varen preocupar de fer-ho, vinga va... i la que feia la foto també... jajajajaja!! que era Sonia!! Els altres estaven maquinant la possibilitat de que Miguel vinguera en helicòpter a per nosaltres i de ficar queixes al seu xat... i Olga apresuradament va intervindre: "eeeeeeeeeiiiii deixeu al pobret del meu HOOOOMMMM... MARIDO!!"

I per supost continuarem el camí, ja de tornada directa cap al cotxe, encara que ens quedava un bon tram... 5 o 6 km?? I justetament va ser ací on Olga es va convertir en Cocun i Concha Velasco començà a apoderar-se de Raquel...

Arrivarem al mirador de "Mireya" (jajajajajaja) que per cert te unes vistes espectaculars...

Vistes que Cocun no va desaprofitar...

Després continuarem per una senda a la que apodarem "despeñaperros" i on tots i totes ens varem fer mal en algun moment... Cocun i Concha anaven vinga la risa, per la qual cosa supossem que es divertiren moltissim en el tram aquest en concret, perque no callaven... que si "Cocun que voy" que si "Compresas indasec de diseño" que si "tirate un pedo Cocun y teletransportanos" que si "Cocun... ¿Te meo las manos" i de repent Pepe: "No me pegues en los huevos" "A! pero que tu tienes ahí los huevos?""Yo me puedo poner los huevos donde me apetezca en cada momento"... i de repent s'incorpora a la plantilla la Dra. Queen... i ja el descollono era més gran encara...

I ferem un xicoteta paradeta més en un puesto molt bucòlic i pintoresc...
I una vegada fet el descans retomarem el camí, camí que ja no tornà a ser tan dur com abans.. i que ens va permetre relaxar-nos una mica...
I a Concha Velasco un cable no li anava bé al cap durant tot el día i va decidir que era un bon moment per tal de despenyar a Cocun i a Pepitilla... No patiu!! al final varen sobreviure...
Ja en el poble varem fer "xas" un forn que hi havia i varem berenar, tras la qual cosa tornarem a casa, en el nostre cotxe en particular Cocun i Concha anaven pràcticament en "coma"...

Una vegada més... moltes gràcies a totes i a tots els assitents... ja sabeu que podeu tornar sempre que considereu convenient...

Nota- Volem fer un agraïment especial a Elena, per facilitar-nos les seues fotos ràpidament.

Nota2- Vuic agraïr de forma especial a Olga el fet de provocar tantissssssimes rises en Raquel l'altre dia, feia molt de temps que no reia tant en tan poc de temps i això és molt important per a ella i per a mi. (Pepe)