Varem Sobreviure al Rio Mundo

Pròximament tindreu la crònica de la falla...

ATENCIOOOOOOOOOOOOOOOO

Anem a vore, hem seguit la predicció de l'oratge tota aquesta setmana via internet en la zona de ruta, i pareix que ha nevat... per la qual cosa, anem a postposar el senderisme per a la setmana de després de pasqua... com ha dit en els comentaris Elena, és una ruta molt xula i ens agradaria molt que anarem totes i tots... ok?? si a això li sumem que no sabem com estarà l'accés... la solució és eixa... dia 18 FAREM LA RUTA. 

Un bes per a totes i per a tots.

RUTA 04/04

Xiquets i Xiquetes, senderistes tots i totes... A l'apartat de .PDF podeu trobar l'explicació de la falla per  a la pròxima eixida, que està prevista per al dia 4. 

En aquesta entrada aneu deixant "post" els que aneu a vindre... diuen que l'aire pur és lo millor després de processos de resaca i tot això... (aprofitem per a demanar a Elena les fotos del senderisme nocturn que ferem el passat divendres... jajajajaja).

Als Willy's pasqüeros hi ha que recordarlis que açò és un bon entrenament per als 4 dies que ens esperen a la setmana següent... 

Als que veniu a aquesta ruta... com sempre!! recordar que és convenient que llegiu el .PDF, per experiència ja sabem tots que si no està clar després és massa fàcil acabar perduts... ok?? Aquest pàrraf és molt repetitiu... però... la vida és aixina... repetitiva... després de tot, les resaques també són repetitives i ahí anem tots... repetint... juas juas...

PER TANT... A TOTS AQUELLS QUE ANEU A VINDRE:

1.- Hem pensat en quedar a les 08:30 a.m. 

(Com que són 2 horetes de viatge hi ha que quedar abans per tal d'estar apròximadament a les 10:00 a.m allà).

2.- Com sempre, quedem en el mateix punt... i parlant de punts.... PUNTUALITAT!!

3.- Recordeu que el temps és més gelat allí que ací.

(Per el tema de la roba)

4.- Calculem estar al poble a les 19h/19:30h.

Bé Willys!! Esperem estar en contacte mitjançant el Blog... ok?? ja vos anirem donant més detalls de la ruta... si teniu qualsevol dubte no dubteu en preguntar... i si teniu qualsevol queixa o sugerència... recordeu utilitzar el xat de Maikel... ell estarà encantat de atendre-vos...

Salutacions Canines a Tothom!!

Ja entendreu en canvi d'horari...

12 km que acabaren convertits en 14!! jeje!

Si l'anterior ruta (la del Canyó) es va caracteritzar per la perdua en les rotondes, la de dissabte passat es va caracteritzar per la perdua en el camí en diversos moments... No obstant, conseguirem trobar la ruta i per tant arribar als cotxes... i Miguel (alias el "hommmm marido") no va tindre que vindre a bucar-nos en helicòpter...

Ja al començament de la ruta Pepet va perdre l'orientació totalment, tenint tota la documentació i mal interpretant-la, ens va intentar introduïr per una ruta que no era la correcta, afortunadament ens ferem amb el poder de la PDA i entre tots, sense haver caminat massa en la direcció errònea, conseguirem aclarir-se en tot allò que allí es detallava... Una vegada en el camí correcte i havent perdut de vista la carretera per la que duiem caminant un bon tram, decidirem fer parada per a pegar un mosset en unes roques rodejades d'aigua, aigua de la qual Willy va gaudir com si s'acabara el mòn, pujant al puesto on estavem tots i banyant-nos amb tota la mala intenció de la que una gossa és capaç de fer servir... i no és poqueta...

Continuarem per el nostre camí, parant a fer-se fotos (com és habitual) i gaudint d'un entorn prou atractiu... tan atractiu com per a casar-se amb ell... juas juas...

I així va ser com arribarem a una "bustia" on deixarem les dades del grup excursionista i algunes sugerències (unes hores després recordariem que hi havia un apartat de sugerències on la millor sugerència hauria de ser ficar una major i més clara senyalització... però com en la vida, els principis són dolços i en la dolçor del principi... no havia donat temps a percatar-se del detall).

Elena encara tenia forces per a escriure i per a trepar victoriosa per les muntanyes pedregoses...

Poc després el tram es complicaria prou... amb un desnivell un tant abrupte per el qual hi havia que escalar... ja no erem senderistes, sino escaladors i escaladores... la que pijor tenia aquesta eina era Willy, a la que teniem que ajudar quan no podia pujar...

Ferem una parada per tal de descansar i hidratar-nos, encara que Elena, sorprendentment no va beure aigua en tot el recorregut... coses seues i de la seua "vejiga"... jejejeje!! Per contra, Willy, va anar marcant tota la ruta amb pipi... Atenció a la cara de Leia en la foto... i a les cares de Olga i Elena...

El dia no havia fet més que començar  i tinguerem que llegir altra volta les instruccions de la PDA per si ens haviem tornat a perdre, pareixia que de moment anavem per el camí correcte així que continuarem amb la ruta...

La següent foto mostra un puesto per el que pasarem per equivocació, és a dir, en aquest punt, ja estavem altra volta "lost"... i en aquest moment si que ens va tocar tornar cap arrere un bon tram, ja que duiem un bon rato en la direcció incorrecta... 

No obstant, retomarem la ruta per on era en realitat i per tal de celebrar-ho ferem la foto de grup oficial, ací deixem el resultat:

I ara les xiques... Si!! Willy és xica!!
I ara els xics:

I ara el tram de les "cadenes" jajajajajaja!! Primer problema: Com pujar a Willy? Era un puesto on el desnivell era prou pronunciat, per això havien ficat les cadenes, i Willy tenia que pujar sense ajuda de cadenes, per la qual cosa, la seua salvació era la nostra ajuda... i conseguirem que pujara (com sempre).

Ací tenim a Pepe explicant com havia pujat Leia, una explicació magistral que passa entre el ball del Neng i el Chiqui Chiqui...

Breument detallem la pujada de quasi tots els membres per les cadenes....

Després del tram de les cadenes i d'haver caminat un xicotet tram més de camí, per no llegir instruccions i per anar un tant ràpidament ens tornarem a perdre... i continuarem per un camí que en realitat ens allunyava de Rebalsadores, que era al puesto al que teniem que anar, Pepe (que anava tranquilament en última posició) es va percatar i va preguntar a una familia a la que ens creuarem el camí per tal de pujar... Aquesta familia ens va indicar que anavem en direcció contraria i després de cridar a tots els demés que anaven caminant per davant en sentit contrari i de "desandar el camino", ens ficarem en la direcció correcta on decidirem fer un altra paradeta per tal de descansar...

Aquestes cares ja deixen vore un poc de cansament... jiu jiu...
Aquesta no...

Després del descans tocava la part més ardua de tota la ruta... enfrontar-se al desnivell de pujada... la foto reflexa perfectament on teniem que pujar... que era dalt del tot... i poc a poc, entre rises i bromes anarem agonitzant fins a Rebalsadores (que era el nostre objectiu).

Ací tenim a Pepe i a Elena escalant l'últim tram per tal d'arribar al "Manolito Cagat"... i abans de que ens adelantara un calvo, paregut a Don Limpio i al de la Lotería de Nadal, per l'esquerra, tot suant i a tot hostia... la qual cosa va produir en Raquel un atac de risa nerviosa...

A qui no va adelantar el "calvo" va ser a David, que havia ficat la 5ª marxa i ja feia una bona estona que ens esperava en el "Manolito"... David ens deixà flipant a tots...

Estavem fets pols per la qual cosa, encara que estavem morts de fred, dinarem en el Manolito...
I Willy va fer marxa intentant mendigar menjar i quan no conseguia el que volia, pues anava directament a per ell...

A Sonia i a Elena el dinar les va fer agafar unes forces renovades que feren que pujaren al Manolito Cagat i tot... a Olga les forces no li donaven ni per a ficar-se la caputxa del xubasquero com toca... temps després Cocun d'apoderaria d'ella...

Les fotos típiques tòpiques que sempre ens hem fet però que no poden deixar de faltar...

Aquesta vegada no ens tornariem a perdre, per la qual cosa, hi havia que mirar els mapes detingudament, ací tenim als tres que es varen preocupar de fer-ho, vinga va... i la que feia la foto també... jajajajaja!! que era Sonia!! Els altres estaven maquinant la possibilitat de que Miguel vinguera en helicòpter a per nosaltres i de ficar queixes al seu xat... i Olga apresuradament va intervindre: "eeeeeeeeeiiiii deixeu al pobret del meu HOOOOMMMM... MARIDO!!"

I per supost continuarem el camí, ja de tornada directa cap al cotxe, encara que ens quedava un bon tram... 5 o 6 km?? I justetament va ser ací on Olga es va convertir en Cocun i Concha Velasco començà a apoderar-se de Raquel...

Arrivarem al mirador de "Mireya" (jajajajajaja) que per cert te unes vistes espectaculars...

Vistes que Cocun no va desaprofitar...

Després continuarem per una senda a la que apodarem "despeñaperros" i on tots i totes ens varem fer mal en algun moment... Cocun i Concha anaven vinga la risa, per la qual cosa supossem que es divertiren moltissim en el tram aquest en concret, perque no callaven... que si "Cocun que voy" que si "Compresas indasec de diseño" que si "tirate un pedo Cocun y teletransportanos" que si "Cocun... ¿Te meo las manos" i de repent Pepe: "No me pegues en los huevos" "A! pero que tu tienes ahí los huevos?""Yo me puedo poner los huevos donde me apetezca en cada momento"... i de repent s'incorpora a la plantilla la Dra. Queen... i ja el descollono era més gran encara...

I ferem un xicoteta paradeta més en un puesto molt bucòlic i pintoresc...
I una vegada fet el descans retomarem el camí, camí que ja no tornà a ser tan dur com abans.. i que ens va permetre relaxar-nos una mica...
I a Concha Velasco un cable no li anava bé al cap durant tot el día i va decidir que era un bon moment per tal de despenyar a Cocun i a Pepitilla... No patiu!! al final varen sobreviure...
Ja en el poble varem fer "xas" un forn que hi havia i varem berenar, tras la qual cosa tornarem a casa, en el nostre cotxe en particular Cocun i Concha anaven pràcticament en "coma"...

Una vegada més... moltes gràcies a totes i a tots els assitents... ja sabeu que podeu tornar sempre que considereu convenient...

Nota- Volem fer un agraïment especial a Elena, per facilitar-nos les seues fotos ràpidament.

Nota2- Vuic agraïr de forma especial a Olga el fet de provocar tantissssssimes rises en Raquel l'altre dia, feia molt de temps que no reia tant en tan poc de temps i això és molt important per a ella i per a mi. (Pepe)

Per a Cocun "con amor"

Xiquets i xiquetes... dia cansadissssssssssssssssiiiiiiiiiiiiiiiiim, però almenys hem tornat tots amb les articulacions al puesto... no?? La ruta ha sigut més dura de lo que aparentment era en principi, però sempre ens quedarà l'experiència i la satisfacció d'haver acabat com toca... lalalala... tenim que dir que la crònica del dia la pujarem dilluns o dimarts, però, per obrir boca, ja teniu algunes de les fotos penjades tant al tuenti com al facebook... val??

Hi han hagut baixes  en la llista de noms que penjarem ahir, quedant la cosa de la següent forma... han vingut: Víctor, Rebeca, Elena, Sonia, Willy, David, Pepe, Cocun y Concha Velasco.

Ja podem adelantar que la cosa te sustància, ens hem perdut més d'un parell de voltes i per tant hem fet més kilòmetres dels que en principi eren, ademés ens ha adelantat un calvo en plena ascensió a Rebalsadores i hem trobat caques de "persona humana" en el Monolito, abduccions, coprofagia, fred, escalada... esteu atents que la cosa no te desperdici... més endavant... nova ruta!!

DEMÀ ANEM D'EXCURSIÓ!!!!!!!!!

En l'apartat de .PDF com ja sabeu teniu l'informe de la ruta de demà "Subida a rebalsadores desde Serra" és convenient que la llegiu per tal de tindre les coses clares... ok??

QUEDADA!!

9:30 am // Av. Picassent, nº 1 (Alcàsser)

RECORDEU!!!!!!!!!!

Bocates

Aigua

Botes o en el seu defecte sabatilles "fortes"

Xaquetes no

i... ganes, moltes ganes!!

GENT QUE EN PRINCIPI VINDRÀ

Ens consta la següent gent:

Sonia

David

Dani

Olga

Rafa??

Elena??

Rebeca

Pascu

Willy

Pepe

Raquel

Si no trobes el teu nom i t'abellix vindre... avisa!! ja queden poques hores... als demés: Fins demà!!

A la atenció de totes i tots!!

Anem a vore... xiquets i xiquetes, senderistes, aventurers i aventureres... com que ningú és mai imprescindible, el senderisme per a nosaltres aquesta setmana queda prohibit, però no per a vosaltres... tots tenim que formar grup i com a tal continuar la marxa de les eixides i les excursions... ok??

La ruta no te perdua si seguiu les instruccions... i si vos perdeu, no passa res, no serà ni la primera vegada ni la última... jajajajaja!! Ademés Sonia està curtida en aquest tipus d'experiències. Sabem de bona mà que aquesta setmana venien més persones i que estaven entusiasmades amb la idea de començar amb la tortura de fer desnivells... jajajajaja!! (en aquesta ruta també hi ha un tram ben bonico en ixe aspecte Sonia, jajajajaja).

Doncs no teniu excusa... acabem de penjar a l'apartat .pdf la ruta del dissabte, que per cert, és molt bonica, seguint ixes indicacions no aneu a acabar lost. Feu fotos i després (per supost) paseules per tal de ficarles ací al blog.

Una abraçada de part de Willy!!

MOLT IMPORTANT!!

Continuarem informant per a confirmar la nova data prevista per a l'expedició. Un bes

Lost in the rotondes

Era un dia fantàstic, primaveral, idílic, i mentres els pardalets cantaven nosaltres ens dormíem durant 15 min més dels previstos... i la pobre Sonia (ja acostumada a les nostres tardances, esperava). Passarem per ella vora les 9:45, i vora les 9:55 eixiem del poble.  El trajecte era d'aproximadament un horeta fins al punt de partida de la ruta... però, com sempre, és va fer més complicat del que havíem previst a priori, ja que ens varem perdre en carretera dos voltes... sería un avís del que ens anava a deparar la resta del día?? Decidirem ser optimistes!! (Com sempre... jajajaja).

La primera part de la ruta era (com ja anunciarem en el seu dia) atravessar un túnel... i no!! no es veia la fi del túnel ni filtrava la llum, per la qual cosa ens prepararem tots... tots a excepció de Raquel.... e Sonia?? jajajajaja!! Leia anava amb els seu "xaleco" reflectant, Sonia amb la llinterna i Raquel... Raquel anava en el "xaleco" i les ulleres de sol per dins del túnel... No ens donàrem conter fins que començà a ficar-se nerviosa perque "supossadament" no veia per on anavem encara que duguerem la llinterna i perque anavem massa segurs de nosaltres mateixa sense vore res... començà a queixar-se i quan ens girarem ahí estava ella... amb les ulleres se sol... començavem bé el dia... 

Una vegada deixàrem el túnel, l'experiència de les ulleres de sol i la carretera darrere... pararem a pegar un moset a l'entrepà... k' Asort, pareixiem morts de fam i això que no haviem començat pràcticament a caminar (encara ens quedaven unos 13'5 km) juas juas! 

Continuarem el nostre camí per una senda prou estreta que es supossava que debia derivar en un camí forestal, però el camí forestal mai arrivaba per lo que començarem a tindre prou dubtes de si estavem fent les coses com tocavem o ja ens haviem perdut del camí només començar, no obstant, continuarem cap a la direcció que seguíem i no ens equivocarem!! ueeee! anem progressant!! Per supost pararem mil vegades... unes pq teniem dubtes, altres pq Raquel volia fer fotos, altres pq teniem sed...

A tot açò cal remarcar que tot el camí en aquest tram era en ascens i era prou cansino... Sonia anava fent el seu "festival del humor" particular... jejejeje!! amb la qual cosa el tram es va fer menys costós.

Les vistes eren exquisites!! (Com diria Maik), poc després de tot l'ascens arrivarem a un camp d'atmelers, que per cert, estaven en flor i per tant, era una autèntica passada.

Com que a Sonia li encanta aquest tipus de arbre pararem una estona per tal de gaudir de tot açò, estona en que Raquel, amb l'ajuda de Sonia (més endavant parlarem de lo que són capaços de fer aquest dos elements quan es junten, jejejeje), es va dedicar a perseguir abelles amb la càmera de fotos... (com Sonia li havia dit que ixes no piquen...). I ahí estaven les dos intentant captar el moment en que l'abella parara en la floreta... Sonia indicant per on estaven i Raquel enfocant i desenfocant en la Reflex, al final ho varen conseguir! Enhorabona!

Arrivarem a un poble abandonat o no tan abandonat, perque la Teoría de Pepe i Sonia va ser que allí estaven preparant una Rave (com pujaven al puesto no va quedar massa clar, perque carreteres per a arrivar allí no hi havíen).

I mentres Pepe i Sonia es feien fotos per el poble, Raquel es va quedar gitada en el camí... no volia pujar...

Proseguirem el nostre camí cap a lo que es supossava que era més bonico de la ruta... naturalment ens trovarem amb xarcos que Willi aprofitava de la millor forma possible, fent la porca, Sonia ens explicava en aquest tram les plantes que era capaç de reconèixer... i sugeria la possibilitat de recollit romero i llenya i fer una paella tipical Benagever...

Lo millor de la ruta va arribar en el moment en que ens va tocar baixar tot lo que havíem pujat, és a dir, tot el barranc, fins l'altura del riu Turia, era mooooolt bonico, però era un tram molt fill de sa mare... ja que el desnivell era molt pronunciat, dur i tot ple de roca, amb tot el humor del mòn Sonia es moria de la risa quan l'atacaven les rampes a les cames... I feia comentaris del tipo: "Leia, algún día heredarás todas éstas tierras, todas éstas tierras serán tuyas", és a dir... un batiburrillo entre El Rey León y Bonanza...

Per altra banda, mentres Sonia no deixava de riure, Raquel no deixava de cantar tot el rato la mateixa frase d'una cançò, i d'ahí no passava la xica, era com dur un cd rallat... i Leia no perdia la oportunitat de xuplar a la gent a la mínima ocassió.

Love is in the air...

Preguntareu per qué no hi han fotos de l'experiència del "puente Colgante"... doncs bé, quan arrivarem, el pont s'havia convertit en un pont humà, si si, tot ple de gent gitada a la que teniem que anar saltant i esquivar, naturalment, Leia te un límit, i acabà xafant a una xicona que no la va mirar massa bé, però total!! a Leia això li resbala... ens quedarem tan atònits que no ferem ni fotos del tema...

I per fi arrivarem als xorros de no se que, un puesto molt bonico que vos recomanem, encara que si no fiquem el nom ja esteu apanyats ja... jajajajaja!! Cau l'aigua de forma espectacular desde dalt de la muntanya i és molt recomanable el puesto... Leia aprofità el xicotet llac que formava baix l'aigua per tal de convertir-se en "the big big Willy". I nosaltres aprofitarem el puesto per tal de dinar, que haviem fet una fam impressionant...

Una vegada acabarem de dinar el tram ja era molt més fàcil, pràcticament sense desnivell i amb unes vistes alucinants, aprofitarem per tal de baixar moltíssim el ritme i poder gaudir i fer fotos i bromes, ja que només ens quedaven 2'5 km de trajecte fins al cotxe.

Poc abans d'arribar al Pantano i per tant al cotxe Raquel es va trobar amb un bixo al qual, com no, volia traure una foto... i... mentres ella enfocaba i desenfocaba la càmera per tal de fer al bixo en primer planol, Sonia pujà al bixo a un tronquet, al qual tornava a pujar quan el bixo es menejava i caia... Raquel va traure moltes fotos, i el bixo pense que va morir en mans d'aquestes dos... DEP per el bixo...

Arrivarem vora les 18 al cotxe i decidirem apropar-se al "Pantano" per tal de menjar taronges abans de tornar al poble...

"Y eso es todo amigos..." A!! també decidirem fer un parell de montatges de fotos per a Sonia, ja sabem que li ha agradat... però, per tal de que passe als anals (de ano, jajajajaja) de la història els adjuntem també ací.

Esperem que les pròximes rutes siguen iguals que aquesta... va estar moooooolt rebé!! Gràcies Sonia per la teua assitència!!